Iniciar sesión

  • · Síguenos
19 de octubre de 2015

Després del 9-N: mandat democràtic

Pere Sàbat
Foto: LaVeuPV

Foto: LaVeuPV

 

Més de dos milions de vots. La jornada de mobilització del 9 de novembre va ser un èxit és miri per on es miri. Malgrat no ser una consulta, malgrat les amenaces de l’estat, de la fiscalia i de la delegació del govern una immensa munió de gent va acudir a donar la seva opinió sobre el futur de Catalunya. Així cal considerar diverses coses, primerament el president Mas s’apunta un èxit i per primera vegada des del 2012 lidera l’agenda política amb èxit i es deslliga del lideratge de facto que fins ara havia exercit ERC. Faltarà veure com evolucionen els fets aquesta setmana i com es recomposen els escenaris però el president apareix de nou com a líder del procés. En segon lloc la derrota sense pal·liatius de l’estat que havia jugat amb totes les cartes disponibles per impedir la votació i ha vist com des de Catalunya s’obviava totalment la seva prohibició i seguia el camí traçat en un exercici de desobediència civil i institucional sense precedents. I per últim, la imatge a nivell internacional dóna més aire al procés independentista gràcies a una jornada cívica i sense incidents remarcables, a part dels quatre feixistes de sempre, que demostren que el procés té més de revolta democràtica que de nacionalisme ètnic.

Segurament hi haurà qui estarà temptat de centrar l’anàlisi en termes jurídics, greu error. El que passa a Catalunya no té res de problema jurídic sinó de polític. Qui s’entesti en enfocar el conflicte en aquests termes té les de perdre i comet un error que li impossibilitarà comprendre què passa realment al país. I com que és un problema polític cal respondre-hi com a tal. El govern espanyol ja ha anunciat que no anirà pas en aquesta direcció i insinua una querella contra el govern de la Generalitat. És la típica reacció espanyola, la de la humiliació, de la no negociació, la de vèncer en comptes de convèncer.

 

El procés té més de revolta democràtica que de nacionalisme ètnic

 

El 9N ha estat un èxit però no ha produït cap avenç remarcable cap a la independència. Ha estat una gran mobilització que ha generat mandat polític encarat només a pressionar als partits perquè avancin passos. Qui interpreti que el 9N permet a Mas obtenir un xec en blanc per gestionar el post9N com vulgui, que recordi què va passar després de la manifestació del 2012 i els resultats electorals que van succeir.

 

MANDAT DEMOCRÀTIC

Si el 9N no ha produït mandat democràtic, degut a les limitacions imposades per les negatives de l’estat espanyol per fer un referèndum legal, s’ha de buscar una manera per aconseguir-lo. L’objectiu no és ‘la consulta’ sinó que l’objectiu és la ‘independència’ per tant s’han de trobar les formes per arribar-hi. Segons el llibre blanc del Consell Assessor de la Transició Nacional de les cinc maneres per arribar a l’exercici de l’autodeterminació en queda només una: les eleccions dites plebiscitàries. És aquest l’escenari que cal encarar i quan més aviat millor. La legislatura iniciada al 2012 era la de la consulta, un cop descartada i substituïda pel procés participatiu, cal obrir nous escenaris i aquests han d’estar avalats per la ciutadania.

I si es parla de plebiscitàries, la pregunta clau: com s’hi arriba i per fer què? Hi ha qui en una dosis altíssima de partidisme i egoisme intenten condicionar el ‘qui’ abans del ‘com’ i el ‘què’. Caldria no equivocar-se. Les plebiscitàries han de fer-se sempre i quan sigui per declarar la independència i exercir com a estat independent. El ‘qui’ no és tan important i en tot cas ha de respondre a la maximització de vots, la claredat del programa i a un full de ruta compartit i no a salvacions personals de ningú.

En resum, el 9N ha estat un èxit de mobilització com ho han estat les manifestacions multitudinàries dels últims anys. L’independentisme en surt reforçat i ha d’encarar la següent etapa del procés que s’entreveu definitiva: les eleccions de caràcter decisori per comprovar si existeix la majoria independentista i en cas que si, que aquesta majoria parlamentaria exerceixi la sobirania fins a les últimes conseqüències.

Pere Sàbat és periodista i politòleg

Una Respuesta

  1. […] Traducción de Adrián Caballero. Lea el artículo original en catalán pinchando aquí. […]

Deja un comentario